Bon dia bloggers!!
Avui us parlarem de la relació pares-fills al món de l'esport.
La majoria de nosaltres de petits anavem amb molts camps a jugar, tant sigui futbol, bàsquet... I a les graderies sempre ens han acompanyat els nostres pares. Sempre es poden escoltar crits i insults, voleu dir que és la millor manera d'educar els fills?
Us deixem amb 10 instruccions que estaria bé que els pares en fessin ús quan van a un partit del seu fill. A tots els petits els hi agrada tenir els pares a prop i que els animin. Però sempre amb respecte i educació, i per altra banda amb concepte d'equip, cap dels nostres fills és un "Messi", però si seguim aquestes regles un dia o altre potser ho serà...
1. No em donis instruccions cridant.
2. No em cridis en públic.
3. No cridis a l'entrenador.
4. No menyspreïs als meus companys.
5. No menyspreïs a l'altre equip.
6. No menyspreïs als àrbitres.
7. No perdis la calma.
8. No em donis lliçons sobre els meus errors després d'un partit.
9. No t'oblidis de riure i divertir-te.
10. No t'oblidis de que només és un joc, ho faré el millor que pugui, però difícilment em convertiré amb la pròxima super estrella!.
2. No em cridis en públic.
3. No cridis a l'entrenador.
4. No menyspreïs als meus companys.
5. No menyspreïs a l'altre equip.
6. No menyspreïs als àrbitres.
7. No perdis la calma.
8. No em donis lliçons sobre els meus errors després d'un partit.
9. No t'oblidis de riure i divertir-te.
10. No t'oblidis de que només és un joc, ho faré el millor que pugui, però difícilment em convertiré amb la pròxima super estrella!.
Tota la raó, Bon Bloc!
ResponEliminaGràcies Vilellaaa!!
EliminaCrec que es un tema, per segons quins pares, delicat de tractar.El dissapte passat a un curset del Baix Camp vaig poder veure que molts pares no estan units amb l'entrenador, cosa que es necessaria per a que el fill pugui jugar correctament sense pressió encara que molts pares no ho veuen aixi i mes aviat es justifiquen amb un: "l'entrenador no sap fins on pot arribar el meu fill i faig el que em dona la gana". El seu fill fins i tot li demana que no assisteixi a mes partits per vergonya del comportamen del seu pare a mes de no poder jugar com ell sap ja que se sent presionat.
ResponEliminaDes del meu punt de vista crec que el mes important es que els pares i entrenadors es respectisin i deixin fer la feina a l'entrenador i ells puguin disfrutar del esport que fa el seu fill.
Tota la raó Júlia!! El pare vol que el seu fill jugui bé, però si des de la grada li posa pressió, es impossible que es el pobre nen jugui com ell sap, jugarà condicionat amb el que farà i el que deixarà de fer!!
EliminaMoltes gràcies per comentar!
No ho facis però jo sí que ho faig.. és totalment contradictòri. Si a casa no es diuen disbarats, en el partit de futbol o bàsquet o el que sigui tampoc...
ResponEliminaEn un partit de qualsevol esport alguns pares estan exaltats, nerviosos perquè el seu fill ho faci bé, això pot ser una causa del seu comportament, però com heu dit, "Si a casa no es diuen disbarats, als partits tampoc..."
EliminaMoltes gràcies pequeteca!!
Els pares haurien de ser espectadors i no posar-s'hi perquè realment és una activitat per a que el seu fill aprengui passant-s'ho bé. Si ells intervenen d'aquesta manera, l'aprenentatge no serà el buscat, sinó al contrari.
ResponEliminaEls pares tendeixen a sobreprotegir als fills i es pensen que d'aquesta manera els ajuden. Estan molt equivocats perquè la realitat en la que es trobaran en un futur no es aquesta.
Des de molt petit (ara ja en tinc 47) que vaig pels camps de fubol i, la veritat, recordo força anècdotes desagradables d'alguns pares. Vull pensar que aquests pares si se'ls hagués explicat aquestes 10 regles haurien actuat diferent. Ara, com a pare, espero tenir-ho present.
ResponEliminaEnhorabona pel blog. Pot ser una gran eina perquè la informació arribi a tothom.
Carles Casals (Alforja)
Rebut el missatge. Espero comportar-me en el proper partit. jaja
ResponEliminaEnhorabona pel blog. Està molt i molt bé.
Imma